Frederic Xifré i Masferrer - Alcalde de Badalona

Frederic Xifré i Masferrer (Sant Andreu de Palomar, 1885 - Barcelona, 1940) va ser un polític català, alcalde de Badalona, afusellat pel franquisme.
Era propietari d'una petita fàbrica tèxtil situada al carrer Eduard Maristany, 97 de Badalona; membre del Centre Republicà Català, fou escollit regidor de l'Ajuntament de Badalona l'any 1918 en representació del partit d'Unió Federal Nacionalista Republicana coaligat electoralment amb el Partit Republicà Radical.
Els successos del 26 d'agost de 1918 en la plaça de la Vila de Badalona, amb la mort a trets de quatre vaguistes de la Cros per part de la Guàrdia Civil, va fer que els regidors de la seva formació deixessin el consistori demanant responsabilitats.
En fundar-se Esquerra Republicana de Catalunya (1931), passà a militar-hi, i l'any 1934 sortí escollit regidor per aquest partit. Els Fets del 6 d'Octubre del mateix any i la repressió governamental posterior van fer que no exercís de regidor fins al març de 1936 quan el triomf del Front Popular en les eleccions generals comportà el retorn dels ajuntaments escollits el 1934. La dimissió per malaltia de l'alcalde Joan Deulofeu va fer que Frederic Xifré fos escollit alcalde de Badalona el 16 de març de 1936. Fou alcalde fins al gener de 1937 quan, assetjat per elements radicals de la rereguarda un cop iniciada la Guerra Civil, s'exilià a Marsella. El desembre del mateix any tornà a Catalunya i s'instal·là a la masia de can Sans d'Alella, portant una vida allunyada de la política i dedicada a la tasca de director de la que havia estat la seva empresa, en aquells moments col·lectivitzada. Amb l'arribada dels franquistes no va considerar que hagués d'exiliar-se però fou detingut per membres de Falange el març de 1939. Detingut primer a El Loredán antic centre tradicionalista, utilitzat com a centre de reclusió, després va ser empresonat a la presó Model de Barcelona. Tot i comptar amb 17 avaladors, persones que havia salvat la seva vida o els seus béns enfront dels incontrolats durant els primers temps de la Guerra Civil, destacant-se entre els avaladors els capellans de les esglésies de Santa Maria i de Sant Josep de Badalona, el superior de la Cartoixa de Montalegre... i de 66 treballadors de la seva fàbrica, fou executat el 15 de febrer de 1940 al Camp de la Bota.
El primer ajuntament democràtic de Badalona li dedicà el nom d'una plaça l'any 1979.